|
|
| 
| | Festes dels barris o del Pa Beneït
El Vendrell (el Baix Penedès)
Aquesta celebració, que té lloc consecutivament als diferents barris de la ciutat durant una setmana, té per protagonistes a les parelles de joves ben guarnides que porten coques a beneir, la crema de diverses falles satíriques al·lusives a l'actualitat de cada barri i els sopars de veïns que ocupen els carrers per menjar junts. |
| | Festa de l'aigua
El Voló (el Rosselló)
Des de fa uns anys, el municipi nord-català del Voló organitza una festa dedicada a retre homenatge a les aigües d’origen termal que, des de temps immemorials, han donat fama a aquest poble rossellonès. Un espectacle aquaticomusical i la benedicció ritual de l'aigua de les termes són dos dels actes més destacats d'aquesta celebració. |
Passacarrer del Fanalet i coetà a Picanya (l'Horta Sud) - el segon dimecres després de Sant Pere i en el marc de les festes que se celebren en honor de la Preciosíssima Sang (Ecce Homo). Hi ha una processó amb la seva imatge durant la qual s’il·luminen els carrers amb bengales vermelles. També es fa el Passacarrer del Fanalet, una cercavila de foc encapçalada per un fanalet i protagonitzada per una fila de joves amb un pal al capdamunt del qual hi ha un coet encès. El fanalet es col·loca en un «coetòdrom», on té lloc la cordà infantil i la cordà tradicional, a ròssec. També es fa una coetà, nom amb què a Picanya es coneix la cordà, que es remunta a finals del segle xix.
Festival d'Enceses de Bestiari a Artesa de Lleida (el Segrià) - es tracta d’un concurs que pretén estimular la imaginació de les colles de bestiari, que competeixen per veure quina fa la millor encesa de la seva bèstia. Es valora la combinació pirotècnica, la coreografia dels acompanyants, la durada, el ball de la peça, la posada en escena del conjunt, etc. Se celebra a principis de juliol i coincidint amb la Festa Major, des del 2009. Organitza la colla del Griu d'Artesa de Lleida, amb la col·laboració de l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya aportant els dos premis participació que és donen.
Festa de la Mare de Déu de l'Er (l'Alta Cerdanya) - segons la tradició, la imatge va ser miraculosament trobada dins d'un arbre, enmig de la neu. De gran veneració a la comarca, és objecte de romiatges i se la invoca per fer ploure i perquè guardi de les pedregades. El 2 de juliol es treu la imatge de la marededéu en processó.
Festes de la Mare de Déu de la Victòria a Alcúdia (Mallorca) - se celebren els dies 1 i 2 de juliol i tenen lloc a l'ermita. La revetlla comença el capvespre de dia 1 amb una cursa de diferents categories, de pujada a l'Ermita. A la nit hi ha ball de bot amb els grups locals Sarau Alcudienc i Tacàritx. La vetllada segueix fins a la matinada cantant al so de la guitarra. El dia 2 a les 8:30 h del matí, s'amollen coets des de La Sala i la Banda de Música fa un cercaviles per avisar a la gent que continua la festa a La Victòria. A les 11 h es concelebra una missa on es fa la tradicional ofrena de ramets de camamil·la. Tot seguit hi ha les típiques corregudes de joies. El capvespre hi ha ball de bot amb la Banda de Música. Aquest ball l'inaugura tradicionalment el Batle o batlessa ballant la Jota de La Victòria.
Diada del Nou de Juliol a Ciutadella (Menorca) - es commemora l’aniversari de l’assalt turc que va patir la ciutat el 9 de juliol de 1558 (“s’Any de sa Desgràcia”), en què un gran estol comandat per Mustafà Piali va atacar i saquejar la vila i se’n va endur gran part de la població cap a Constantinoble. Se celebra des de mitjan segle XIX i consisteix en la lectura pública de l’Acta de Constantinoble en la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament, el lliurament d’una corona de flors a l’obelisc erigit a la plaça des Born i la missa en memòria dels morts, que té lloc a la Catedral.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
)
