|
|
|  | Festes majors, festes majors petites, festes patronals... que se celebren durant el mes de maig. |
| | Festa major
Ripoll (el Ripollès)
La Festa Major de Ripoll s'estructura al voltant de la diada del seu patró, Sant Eudald, que es celebra l'11 de maig. La vila enceta així un període de força celebracions festives que seguiran el cap de setmana següent amb la celebració de la Festa de la Llana i el Casament a Pagès. |
| | Festes de maig
el Poble Nou, Barcelona (el Barcelonès)
El barri del Poble Nou, al districte de Sant Martí de Barcelona, acull cada any un conjunt d’actes festius que evidencien l’establiment definitiu del bon temps. Les festes tenen per protagonistes els diferents elements de la imatgeria festiva local. |
| | Festa major
Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat)
L’esperit associacionista de les antigues entitats santboianenques, com l’Ateneu Santboià i l’Ateneu Familiar es posa de nou en marxa quan, a mitjans de maig, comença la Festa Major de sant Baldiri. La ciutat de la llibertat, el rugbi i el sanatori per malalts mentals celebra una de les festes majors més matineres. |
| | Festes de sant Maties
Montblanc (la Conca de Barberà)
Celebrades al bell mig del mes de maig, les festes de sant Maties són la festa major petita de Montblanc. La sortida del seguici popular i una gran trobada gegantera són els dos dels actes culturals més destacats d'aquesta festa. |
| | Festa Major
Celrà (el Gironès)
Dotada de nous continguts als anys 90, la festa major de Celrà, que se celebra sempre pels volts del 7 de maig en honor a un antic protector de la pagesia, és la festa més important del poble i té per protagonistes a les flors i els engalanaments florals que els veïns i veïnes realitzen. |
| | Festa Major
Tàrrega (l'Urgell)
El Ball de l'Eixida, una àliga única a Catalunya, lo Tossino, la Fira del Cóc i una festa nocturna que reprodueix els fets ocorreguts a la Tàrrega del 1325 són els principals elements de la Festa Major de Maig, la celebració més important de l'any a la ciutat. |
| | Baixada i vetlla de la vaca
Vacarisses (el Vallès Occidental)
Vacarisses celebra, cada darrer cap de setmana de maig i coincidint amb la seva festa major petita, la Baixada i Vetlla de la Vaca. Es tracta d'una recreació festiva d'una llegenda local que culmina amb la cocció al foc, durant tota la nit i poc a poc, d'una gran vaca que serveix de primer plat pel dinar popular de l'endemà. |
| | Festes de Maig
Biar (l'Alt Vinalopó)
Una de les festes de Moros i Cristians més antiga del País Valencià, amb elements tant ancestrals com "el Ball dels Espies", "La Mahoma" o les Fogueres. Se celebren del 10 al 13 de maig en honor a la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la vila de Biar. |
Festes de Sant Pasqual de Vila-Real (la Plana Baixa) - festes patronals en honor de Sant Pasqual, patró de la ciutat des de 1917. Durant deu dies la ciutat canvia la seua fisonomia diària, desfilades, processons, revetles, espectacles, esports, el bou: "bou per la vila" i "bou embolat". Gran activitat de les penyes festeres en els seus casals. El dia 16, vespra de la festivitat del Sant se celebra la "foguera", precedida de l'ofrena de flors en el temple. El dilluns de les festes té lloc la tradicional "xulla" per tots els carrers de la ciutat. Les penyes, amics i famílies de la ciutat trauen les taules al carrer, preparen fogueres i cuinen en les brases les típiques graelles de carn, preferentment xulles de corder, que donen nom a aquesta popular nit tant de les festes patronals com de les diferents festes de barris de Vila-real. En la seua versió més tradicional, la xulla vila-realenca es cuina al forn de llenya en cassola de fang, si bé la preparació de les graelles i les fogueres s'ha imposat en les últimes dècades, tot il·luminant cada dilluns de festa els carrers de la ciutat.
Festa Major de Sant Gaietà a Aitona (Segrià) - cada tercer cap de setmana de maig la vila d'Aitona celebra la seva festa major, en honor a Sant Gaietà, patró del comerç i del qual diu la llegenda que guarí i protegí la collita de blat de la plaga de llagostes que l'estava arrasant. Amb mercat medieval que omple els carrers i places de parades d'artesans de tot tipus, mostres d'oficis tradicionals, parades de productes locals, actes lúdics i culturals, etc Telèfon: 973.79.40.10
Festa Major de Nou Barris (Barcelona) - festa que té lloc la segona quinzena de maig, amb molts espectacles musicals i altres activitats de tota índole. L'acte central és el tercer diumenge de mes, amb el Matí de Festa Major amb concentració i desfilada d'unes vint colles de gegants i un multitudinari correfoc al vespre. Telèfon: 93.291.68.11
Fires i festes de Manacor (Mallorca) - festes majors de Primavera de Manacor. Amb la tradicional sortida dels Cossiers, la desfilada de carrosses i comparses, el pregó, les ballades, els concerts, Trobada de gegants, Fira agrícola, etc
Festa major del Port de la Selva (l'Alt Empordà) - festa en honor a Sant Baldiri, amb activitats al voltant del cap de setmana més proper al dia del sant, el 20 de maig. Amb cercavila de gegants, espectacles infantils, ofici solemne, havaneresetc Telèfon: 972.387.025
Festa Major de la Trinitat a l'Aleixar (el Baix Camp) - Festa major de la Santíssima Trinitat i de la Santa Fímbria, amb benedicció de l'aigua. El divendres tronada després del pregó, per iniciativa de la Societat Recreativa La Unió. L’Aleixar és un poble amb tres festes majors, la de Sant Blai, el 3 de febrer; la de Sant Martí, l’11 de novembre, i la de la Trinitat, que se celebra el diumenge abans de Corpus.
Festes de la Mare de Déu de Lledó a Castelló (la Plana Alta) - se celebren el primer cap de setmana de maig, amb periodicitat anual. És la festa gran de la patrona de Castelló, la Mare de Déu de Lledó, coneguda popularment per la "lledonera" o la Mareta de Castelló", té lloc des de 1912 el primer diumenge del mes de maig (abans era el primer diumenge de setembre), amb un gran nombre de celebracions solemnes, culturals i festives que tenen per epicentre la basílica de Lledó, on hi ha la imatge d'aquesta marededéu trobada (amb una llegenda que data del segle XIV). Consisteixen en una sèrie d'actes principals (durant el cap de setmana) i altres secundaris (abans i després del cap de setmana). Trienni, Festa de la Rosa, Pregonet, Serenata a la mare de Déu, Sabatinà a la Mare de Déu, Processó de la Verge, Serenates, Rosari de Torxes: acte que clausura les festes, etc
Festes de Santa Quitèria a Almassora (la Plana Alta) - organitzades per la Junta Local de Festes, Almassora celebra una de les seues dues festes patronals la setmana que envolta el dia 22 de maig. Les activitats són diverses: bous al carrer, concerts de música del panorama nacional i internacional, focs d’artifici, actes culturals, infantils, esportius, casetes on degustar bona gastronomia, romeria a l'ermita de la santa... i, sobretot, les famoses calderes de Sta. Quitèria. Es tracta d'unes calderes d'arròs que es reparteixen entre els més de 6.000 visitants que acudeixen de pertot per a gaudir d'una de les festes més populars de la nostra terra.
Festes del pa beneït a La Torre de les Maçanes (l’Alacantí) - se celebren, des del 1658, pels volts de Sant Gregori, patró del poble, el cap de setmana proper al 9 de maig. La festa té com a element central el ritu de benedicció i ofrena d’uns pans rodons d’uns cinc quilos que són transportats per les joves de la localitat sobre els seus caps. Els pans són beneïts amb una aigua que ha estat «passada» per la relíquia del crani del sant, que està custodiat a la basílica de Sant Gregori a Sorlada (Navarra). També es beneeix l’aigua que hi ha dins uns càntirs i altres productes de la terra.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
comprar
| |
Música de Lledó
Diversos autors, / Diputació de Castelló
CD enregistrat en motiu del 75è aniversari de la Coronació pontifícia de ...
|
|
| |
 | |
|
| |
Urtx
Diversos autors, / Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Comarcal de Tàrrega
Revista Cultural de l'Urgell, publicació de caràcter anual i editada pel ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
