NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 18 de juliol de 2019 | Frederic    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes i fires gastronòmiques > Festes i fires del formatge


Fira de la Coca i el Mató
Amb serra d'or, els angelets serraren eixos matons
Monistrol de Montserrat (el Bages), darrer cap de setmana d'octubre


El mató, de color blanc lletós i textura tova i gelatinosa, té un sabor fresc i dolç


Un centenar d'artesans ofereixen els seus productes als visitants


Els gegants de Monistrol també surten a passejar per la fira


La mel de Montserrat és un altre dels productes essencials de la fira


 

Quan a Catalunya es parla de mató, immediatament ve al cap la serra de Montserrat, la muntanya màgica del país. Aprofitant aquest filó, Monistrol de Montserrat organitza, des de 1994, la Fira de la coca i el mató, amb la intenció de potenciar aquests dos elements gastronòmics arrelats al territori, així com també les herbes aromàtiques, els embotits artesans, els bolets, la mel...

Un centenar de parades s’apleguen a Monistrol durant el cap de setmana per tal que la multitud de visitants que s’hi apleguen puguin degustar la coneguda coca de mató, els embotits, licors, pastissos o matons que caracteritzen l’entorn gastronòmic de Montserrat.

Els visitants, a més, poden accedir a un tast de productes dels quatre municipis de peu de muntanya: el Bruc, Collbató, Marganell i Monistrol de Montserrat, així com a una cercavila amb tot de colles locals (bastoners, geganters, grallers, esbart dansaire, tabalers), exhibicions, tallers d’activitats i jocs adreçats a infants, atraccions...

El famós Mató de Montserrat, però, no s’elabora a Monistrol, sinó a Marganell, dotze quilòmetres més al nord, també al Bages, a la part septentrional de la muntanya. Ja es té constància escrita del mató de Montserrat, venut per les pageses al petit mercat de Montserrat, des de finals del segle XIX, quan els monistrolencs van començar a fer recuits de llet del sobrant que els quedava.

Sense DO específica

A la novena edició de la fira, el 2003, es van dur a terme unes xerrades sobre si era aconsellable, o no, que el mató de Montserrat fos protegit amb una Denominació d’Origen específica. Finalment, però, es va desestimar la proposta, ja que el mató montserratí, tot i la seva popularitat, no té una singularitat específica a nivell territorial que el diferencii de la resta de matons de Catalunya.

El mató tant es pot elaborar amb llet de cabra o de vaca (com és el cas del mató montserratí), que es fa bullir en un pasteuritzador a una temperatura aproximada de 40°C. Un cop bullida, es posa en una gran cubeta d’acer inoxidable per tal que es refredi i s'hi afegeix el quall (vegetal o animal). Finalitzat aquest procés, se separa el mató del xerigot -l’aigua que desprèn i que no s’utilitza- i es posa dins d’uns motlles grans coberts amb un drap, a fi que agafi una temperatura ambient i s’acabi d’escorrer el xerigot que encara hi pugui quedar.

El mató –conegut com a ‘recuit’ a les comarques gironines i ‘brossat’ a les Illes Balears, els Pirineus i el País Valencià-, finalment es reparteix en els motlles de diferents mides coberts també amb una gassa i es deixa refredar al frigorífic fins al moment del seu consum.

El producte que en surt és d’un color blanc lletós i brillant, de textura tova i gelatinosa. No presenta escorça definida, però exteriorment presenta els gravats de recipient on s'ha escorregut.

De sabor fresc, dolç i lletós, es tracta d'un producte que necessita unes temperatures de conservació baixes, d’entre 2 i 4ºC, ja que, si no, el gust es torna agre, perquè es contamina microbiològicament. Això fa que tan sols es pugui conservar al frigorífic aproximadament uns vuit dies.

El primer receptari de cuina catalana, el Llibre de Sent Soví (1324), un dels manuscrits de cuina més antics d’Europa, ja parlava de les múltiples variacions que ofereix el mató a l’hora de consumir-lo: amb sucre, amb mel, amb confitura…

Text: Redacció festes.org


  4834 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Els formatges a Catalunya
Canut, Enric / Editorial Alta Fulla
Llibre que conté els secrets de fer formatges, que descriu l'art i l'ús ...

Els formatges de Catalunya
Diversos autors, / Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Aquest llibre comprèn una llista dels formatges del país i alhora s'endinsa ...

El recuit, recuit. Llibre de receptes
Pisano, Tano / Omega
El recuit de drap és un prodigi de senzillesa. En menjar-ne, hom s’afigura ...

comprar
Formatges. Els 50 millors de Catalunya
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Tenim la sort de viure en un indret on els formatges artesans tenen un ...

comprar
Formatges dels Pirineus. Els 50 millors
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Després d’una travessia intensa pels Pirineus, amb salts de vall en vall ...

Dossier: Llet i Formatge
Diversos autors, / Editorial Gavarres
Aquest número està dedicat a un tema que ha estat i és el sosteniment de ...



Web de la Fira de la Coca i el Mató
http://www.firacocaimato.cat/
Monistrol de Montserrat (el Bages)

Ajuntament de Monistrol de Montserrat
http://www.monistroldemontserrat.cat
Plaça de la Font Gran nº2
Monistrol de Montserrat (el Bages)
938.350.011
carranzatx@diba.es



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org