Manel Carrera i Escudé (Publicació: 14.03.2020 | Actualització: 08.10.2024)
Manel Carrera i Escudé
La mascletà és tro
La mascletà és un muntatge pirotècnic basat en els trons o «mascles», que per a l'ocasió estan entrellaçats amb metxa entracada i subjectats a unes cordes. Els trons estan alçats de terra -penjant- i van queien a terra i explotant a mesura que el foc recorre tot el muntatge. En algunes mascletades les explosions dels trons es complementen amb altres efectes aeris, com carcasses i coets voladors, pólvora llançada amunt amb uns tubs de ferro anomenats «canterelles».
Com a obra sonora que és, tota mascletà té tres fases i va in crescendo fins a assolir una intensitat i uns nivells de volum i potència impressionants. Normalment, la successió d'impactes comença lentament i inclou alguns efectes aeris. Durant la segona fase els efectes són sobretot terrestres, amb els mascles caient i explotant a un ritme cada vegada més intens fins a arribar al tram final o desenllaç, també anomenat terratrèmol, que és la culminació de la mascletà.
Funció dins la festa
En l'actualitat, la mascletà acompleix la funció de marcar solemnement determinats moments de la festa. Ara bé, en origen aquest havia estat un muntatge preparat i encès com una sorollosa ofrena de pólvora a la divinitat a qui estaven dedicades les celebracions. La mascletà es feia sempre al migdia, abans de dinar, i de cara a l'església que l'hostatjava.
Avui, de mascletaes se'n disparen en molts moments de les festes (al matí, al migdia, i fins i tot a la nit), en tot tipus de festes al carrer i sovint són pagades per les mateixes comissions festeres.
La mascletà i la festa de les falles
Tot i no ser una pràctica festiva exclusiva de la festa de les Falles ni ser originària de la ciutat de València -la cultura traquera neix als pobles-, les mascletaes que de l'1 al 19 de març es disparen cada migdia a la plaça de l'Ajuntament de València han assolit una categoria diferent.
El centre de la ciutat queda paralitzat per a l'ocasió, les escoles deixen sortir els nens i nenes una mica abans i fins i tot hi ha espais especialment habilitats perquè els malalts dels hospitals i els discapacitats puguin gaudir de la mascletà. Quan queden deu minuts es llança un primer coet d'avís. Quan en queden cinc, el segon i, finalment, el darrer, que marca l'hora exacta de començar: les dues en punt. Des del balcó la fallera major pronuncia les paraules clau: «Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!». Aleshores s'inicia una impactant successió de trons que fa tremolar el centre de la ciutat i que embogeix els que des de fa hores s'han congregat allà per escoltar-la.
Has detectat algun error? Avisa’ns!


Per saber-ne més
Llibres

Els sons del foc: la pirotècnia a les festes. III Simposi de Focs Festius a la Mediterrània
Diversos autors
Editorial Afers
Aquest llibre recull les comunicacions i ponències del III Simposi de Focs Festius a la...

Calendari de festes amb pirotècnia
Manel Carrera i Escudé
Botarga Produccions
Aquest llibre és un recull de celebracions festives de les terres de parla catalana que utilitzen...

Historias de la traca
Andrés Castellano Martí
Editorial Denes
En aquest llibre es recull bona part de la cultura traquera valenciana, la cultura del foc i la...

Pirotecnia en Valencia
Diversos autors
Ajuntament de València
Aquest monumental llibre obre una finestra a la història, les anècdotes i tota la informació en...

La pólvora com a senyal de festa: La tronada i els trabucaires d'Igualada
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Ajuntament d'Igualada. Institut Municipal de Cultura
Aquest llibre és un viatge de més de sis segles pel coneixement històric i actual de dos dels...
Articles

Adeu a la Cordà? Un paradigma de la progressiva reglamentació de les festes populars
Josep Vicent Frechina i Andreu
Associació Caramella
El 14 de juny del 2007 el Diari Oficial de la Unió Europea publicava l'anomenada «Directiva...

Els reptes de la seguretat en les festes de foc pirotècnic en el nou context europeu
Jordi Bertran Luengo
Festes.org
L'assagista, filòsof i novel·lista Umberto Eco explica que les 'altres' cultures diferents a la...

El «moro de foc»
Salvador Palomar i Abadia
Festes.org
Tot i que s'ha fet servir en altres indrets, la denominació moro de foc sembla que va arrelar...
També et podria interessar
De la mateixa categoria


La cordà és una de les manifestacions festives més espectaculars de totes les que es desenvolupen a les festes majors d'estiu de les viles del País Valencià i és, sense dubte, la millor expressió de la passió i la devoció que els valencians senten per la pólvora i el foc.

Rodà al Sant de Burjassot (l'Horta Nord)
- un dels actes més destacats de les festes patronals de Burjassot és la Rodà al Sant que té lloc durant la processó amb la imatge de sant Roc i que s'efectua amb coets. El dia 16 d'agost és el Dia Gran, amb Missa Major...
La pólvora catalana
- el nom 'pólvora' en castellà (del llatí 'pulver') és una paraula catalana que en castellà significa 'polvo' (obtingut amb la mà de morter), com català és també el nom del seu component més crític: el 'salitre' (del català 'salnitre').
Aurora de tro o Despertà
- també anomenada Diana Despertà o Aurora de Foc, és el ritus d'Entrà que es fa el dia de la festa major religiosa de tots els pobles valencians. El ritus beneeix la festa d'aquest dia. Es fa aproximadament una hora abans que surti el Sol....
Traca correguda o corretraca
- un ritu de foc en què els participants caminen o corren al costat d'una traca d'una llargària excepcional mentre aquesta va esclatant. L'objectiu és posar-se tan a prop del foc com sigui possible i acompanyar tot el recorregut de la traca des del principi...
Tronada "a la manresana"
- antigament, per la diada del Roser, el segon diumenge d'octubre se celebrava una processó formada per diversos components, els quals, per llur nombre i ordre, volien representar l'oració del rosari. Hi anaven quinze confrares amb ciris grossos, i altres cent cinquanta amb ciris de...
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
