El castell de focs

El castell de focs és un dels espectacles pirotècnics que no pot faltar en cap festa major per tal de solemnitzar la fi dels actes. El seu origen històric és incert però sembla que són una continuació de les nuvolades valencianes i dels muntatges que es feien, al segle XVII, en el marc de grans festes on s'escenificaven lluites i conquestes.

Definició i tipologies

Es tracta d'un muntatge artístic de grans dimensions, en què predominen els efectes aeris o focs d'artifici: coets i carcasses que es llancen a gran altura mitjançant tubs de ferro i que es fan esclatar produint una combinació de llums de colors i so.

Hi ha innombrables efectes en els focs d'artifici, en funció de la composició dels artefactes pirotècnics. Així, per exemple, per fer els colors es barregen determinats elements químics a la pólvora: per fer el roig, estronci; per fer el verd, nitrat o carbonat de bari i per fer el blau, òxid de coure. I per fer les celebrades palmeres s'afegeixen pellofes d'arròs a la composició.

En els castell de focs hi ha un predomini dels efectes de llum i colors, i per això, des de molt antic, aquests espectacles visuals també es coneixen amb el nom de «lluminàries».

Els castells de focs actuals són veritables obres d'art de l'enginyeria pirotècnica i estan molt allunyats de l'antiga manera de fer artesana dels mestres de traca. Els espectacles estan dissenyats amb ordinador, els coets es munten i s'empalmen mitjançant complexos sistemes elèctrics, i el conjunt també es dispara mecànicament. Hi ha diferents tipus de castells de focs d'artifici, com els piromusicals, en què el muntatge pirotècnic se sincronitza amb música enregistrada o interpretada en directe, o l'aquàtic, que es dispara a prop del mar per tal d'aprofitar l'efecte mirall de l'aigua.

De concursos de castells de focs se'n fan a diversos municipis durant l'any.

Origen dels castells de foc actuals

Els castells de focs estan emparentats amb la 'nuvolà' de la cultura traquera tradicional valenciana, una simfonia musical de trons i llum que es disparava de nit i des del campanar de l'església en honor del sant abans que aquest entrés dins el temple definitivament i tanqués, així, el període de celebracions. Aquest tipus de castells de focs a l'antiga es disparava a mà i s'anava a escoltar més que no pas a mirar, ja que tenia més efectes sonors que no pas lumínics.

Per altra banda, el nom de 'castell de foc' prové dels grans muntatges pirotècnics que, des de principis del segle XVII, es feien en el marc de grans festes on s'escenificaven lluites i conquestes, batalles navals o al·legories. El castell era part de l'escenografia i, quan algun dels bàndols l'assaltava, des de diferents artefactes fixos col·locats per l'estructura del castell -com rodes, fonts i figures articulades-, sortien centenars de coets que simulaven la seva destrucció.

Moros de foc i invencions de foc

Molts d'aquests muntatges acabaven amb una apoteosi pirotècnica anomenada moro de foc, una figura amb un cos i cap ple de carretilles que es feien esclatar.

Un altre tipus d'estructura fixa relacionada amb els espectacles pirotècnics tradicionals fou la «invenció de foc», de la qual sortien coets, rodes, voladors, carretilles, correus i també incloïa lletres il·luminades.