NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 28 de març de 2024 | Càstor    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes de Primavera > Altres fires i festes de maig > Altres festes de maig


il·lustració de la notícia
 Festa de Santa Rita
el Raval, Barcelona (el Barcelonès)
Cada 22 de maig les dones de la comunitat cristiana del barri del Raval de Barcelona, i també d'altres comarques del país, veneren les relíquies de santa Rita, patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses. El culte es realitza mitjançant un tipus especial de rosa i constitueix la diada més concorreguda i important en la religiositat popular del barri.


il·lustració de la notícia
 Festes de maig
el Poble Nou, Barcelona (el Barcelonès)
El barri del Poble Nou, al districte de Sant Martí de Barcelona, acull cada any un conjunt d’actes festius que evidencien l’establiment definitiu del bon temps. Les festes tenen per protagonistes els diferents elements de la imatgeria festiva local.


il·lustració de la notícia
 Fira Modernista
Terrassa (el Vallès Occidental)
Un retrobament amb el passat històric i el patrimoni modernista de la ciutat de Terrassa, a través dels espectacles al carrer, el mercat modernista, els balls populars, exposicions, tallers, visites guiades, i un munt d'activitats per gaudir amb el retorn a un temps passat.


il·lustració de la notícia
 Festa de la Llana i del Casament a Pagès
Ripoll (el Ripollès)
Un casament de somni: ell, damunt d'un cavall; ella, damunt d'una mula, carregada amb tota la dot que li oferirà. Any rere any, la Festa de la Llana i Casament a Pagès rememora com es casaven els hereus i les pubilles de les famílies benestants de la comarca durant el segle XIX i les pràctiques del treball quotidià dels pastors del Pirineu català.


il·lustració de la notícia
 Fira de Maig o dels Enamorats
Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)
Les Fires i Festes de Maig o dels Enamorats es celebren el tercer cap de setmana de maig. Durant quatre dies el recinte firal és el punt de reunió per comprar i vendre maquinària i altres productes i serveis per a l'agricultura, la indústria i el comerç.


il·lustració de la notícia
 Festes de Primavera
Navata (l'Alt Empordà)
Els actes més destacats de les Festes de Primavera de Navata són els Patis de Primavera, la Nit de Poesia, les matinades i ball de gegants, i la sortida del Torico de Foc, un cap de brau que empaita a tothom qui gosa posar-se davant seu mentre treu foc per les banyes.


il·lustració de la notícia
 Identi'CAT
Bao (el Rosselló)
Bao, situat a set quilòmetres de Perpinyà, es converteix, un cap de setmana de juny, en la capital cultural catalana amb l'Identi'CAT, la Trobada de la Catalanitat. Grups de cultura popular d'arreu dels Països Catalans se citen en aquest petit i dinàmic municipi d'escassament 2.500 habitants per mostrar-hi tota la vitalitat de la cultura catalana.


il·lustració de la notícia
 Festes de sant Maties
Montblanc (la Conca de Barberà)
Celebrades al bell mig del mes de maig, les festes de sant Maties són la festa major petita de Montblanc. La sortida del seguici popular i una gran trobada gegantera són els dos dels actes culturals més destacats d'aquesta festa.


il·lustració de la notícia
 Baixada i vetlla de la vaca
Vacarisses (el Vallès Occidental)
Vacarisses celebra, cada darrer cap de setmana de maig i coincidint amb la seva festa major petita, la Baixada i Vetlla de la Vaca. Es tracta d'una recreació festiva d'una llegenda local que culmina amb la cocció al foc, durant tota la nit i poc a poc, d'una gran vaca que serveix de primer plat pel dinar popular de l'endemà.


il·lustració de la notícia
 Festa de la Farigola
Prades (el Baix Camp)
Els habitants de Prades celebren, cada darrer diumenge de maig, una festa protagonitzada per la farigola, una herba considerada sagrada i que en aquests moments és en el seu període de màxima floració. Inclou l'ofrena de farigola a la marededéu de l'abellera, un mercat d'artesans i un concurs de guarniments de façanes.


il·lustració de la notícia
 Festa del Cant del Gall
Les Olives, Aj. Garrigoles (el Baix Empordà)
El petit nucli de població de les Olives, al Baix Empordà, celebra a mitjans de maig una festa única, la Festa del Cant del Gall, que s'estructura al voltant d'un concurs en què els galls han de demostrar les seves qualitats cantadores.


Festa Major de Sant Gaietà a Aitona (Segrià) - cada tercer cap de setmana de maig la vila d'Aitona celebra la seva festa major, en honor a Sant Gaietà, patró del comerç i del qual diu la llegenda que guarí i protegí la collita de blat de la plaga de llagostes que l'estava arrasant. Amb mercat medieval que omple els carrers i places de parades d'artesans de tot tipus, mostres d'oficis tradicionals, parades de productes locals, actes lúdics i culturals, etc Telèfon: 973.79.40.10
Cercavila Nocturna a Tàrrega (l'Urgell) - recreació d'una de les tradicions festives d'arrel medieval que es celebraven a la ciutat de Tàrrega. La recuperació d'aquesta manifestació de cultura popular es centra, a més, en la reconstrucció d'un succés que ocorregué l'any 1325, la mort d'un joglar a causa d'una disputa amorosa. La recreació es realitza a càrrec de tallers participatius dels ciutadants de la ciutat de Tàrrega. Al maig pel centre històric de Tàrrega.
Fira del vidre a Cistella (l'Alt Empordà) - l'única fira d'aquestes característiques que es celebra a Catalunya. Té lloc el tercer el diumenge de Maig. Durant un dia aquest municipi es converteix en la capital del vidre. Amb parades d'artesans i exposicions complementàries. Telèfon: 972.547.093
Fira de les Masies de Riells a Riells del Montseny (la Selva) - festa de tipus tradicional on es fan visibles activitats i la cultura tradicionals de la muntanya del Montseny. Jocs, gastronomia, artesans, venda de productes de les masies, itineraris naturals, ginkana de les masies, actuacions musicals,... A finals de maig.
Festa Major petita i Baixada de la Vaca a Vacarisses (el Vallès Occidental) - la Festa Major petita, recuperada fa uns anys, té lloc cada any al mes de maig, pels voltants del dia 26, en motiu de la festivitat de Sant Felip Neri (festa local). La Baixada de la Vaca és una celebració que té lloc per la Festa Major Petita. Va ser recuperada l'any 2008, partint d'una "llegenda" local.
Pescada de llunes amb cove al riu Brugent, Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa) - a principis de maig, des de l'any 2005. Es celebra al Pont i carrer de Sant Sebastià al matí. Els participants han de pescar amb canya els coves que hi ha al riu.
Festa de la Mainada a Camallera (l'Alt Empordà) - festa oberta a tots els nens i nenes de les poblacions properes i pensada perquè s’ho passin d’allò més bé realitzant les activitats que més els agradin així com d’altres tallers pensats per a totes les edats... L'organitza l'AMPA del CEIP Terraprims de Camallera des de l'any 2000, cada segon cap de setmana de maig. Telèfon: 972.79.40.30
Festa de Santa Rita a Sanaüja (la Segarra) - la tradició atribueix l’origen de la festa a un vot de poble, segurament en motiu d’alguna pesta. La missa de Santa Rita és la més multitudinàries de l’any, i a Sanaüja constitueix la nostra “festa del Roser” particular i singular. Les dones porten a beneir les millors roses en homenatge a la santa –una espina de les quals duu clavada al front- i amb l’objectiu més pràctic d’assecar-ne alguna i posar-la al calaix o a la caixa on es guarden els diners, ja que diu la tradició que mentre hi hagi una rosa beneïda, els diners no s’acabaran mai. És una festa molt sentida pels sanaüjencs.
Festes de la Mare de Déu de Lledó a Castelló (la Plana Alta) - se celebren el primer cap de setmana de maig, amb periodicitat anual. És la festa gran de la patrona de Castelló, la Mare de Déu de Lledó, coneguda popularment per la "lledonera" o la Mareta de Castelló", té lloc des de 1912 el primer diumenge del mes de maig (abans era el primer diumenge de setembre), amb un gran nombre de celebracions solemnes, culturals i festives que tenen per epicentre la basílica de Lledó, on hi ha la imatge d'aquesta marededéu trobada (amb una llegenda que data del segle XIV). Consisteixen en una sèrie d'actes principals (durant el cap de setmana) i altres secundaris (abans i després del cap de setmana). Trienni, Festa de la Rosa, Pregonet, Serenata a la mare de Déu, Sabatinà a la Mare de Déu, Processó de la Verge, Serenates, Rosari de Torxes: acte que clausura les festes, etc
Aplec a l'ermita de Sant Maurici a Espot (Pallars Sobirà) - el tercer o últim diumenge de maig. Sant Maurici és el 22 de Setembre, però a Espot des de sempre s´ha anat a venerar el Sant a l´ermita que porta el seu nom dos cops l´any, a la primavera (al maig quan la neu ho permet ) i a la tardor el 22 de setembre. Davant l'ermita, al massís dels Encantats, es poden veure els dos caçadors convertits en pedra (encantats) per fer burla dels romeus que anaven a l'ermita per honorar Sant Maurici.
Aplec de l’Erola Aj. Viladrau (Osona) - es celebra sempre el darrer diumenge de març. De l’ermita de l’Erola se’n tenen notícies des de l’any 1571. La Mare de Déu de l’Erola entra dins de la tradició de les maresdedéu trobades. En aquest cas, segons la llegenda, va ser trobada per un bou de Can Gad, que la va dessoterrar. Al porxo de l’ermita un cercle i una creu de còdols de riu marquen el lloc de la troballa. Per això, antigament se celebrava la festivitat el dia 8 de desembre (tradicionalment aquest dia se celebra el naixement de la Mare de Déu). Durant la Guerra Civil es va perdre el concorregut i tradicional aplec, que ha estat recuperat l’any 1985. En els últims anys, a mitjan maig, es baixa la imatge de l’ermita a l’església de Sant Martí de Viladrau. L’Aplec se celebra amb missa, àpat de germanor i sardanes.
Festa del Comú o de la botifarra a Montgrony, Aj. Gombrèn (el Ripollès) - aplec tradicional que els habitants de Gombrèn fan des de de temps immemorials cada darrer diumenge de maig. El santuari de la Mare de Déu de Montgrony o de Maria de Mogrony està situat sota una cinglera i alberga una imatge d’una marededéu bruna. La llegenda explica que la imatge fou trobada per dos bous en una font situada aprop del santuari, que s’anomena popularment font de la Mare de Déu o de la Llet, perquè l’aigua de la qual fa revenir la llet a les dones que crien. Antigament a la font hi havia una imatge femenina i l’aigua sortia per un dels pits (l’escultura fou treta per un bisbe que no ho veia bé). Es puja a peu o en cotxe, esmorzar popular, es visita la font de la mare de déu, missa i dinar. Es reparteixen panets i botifarra negre. Telèfon: 972.198022
Aplec de la Salut de Sabadell (el Vallès Occidental) - es celebra el dilluns després del segon diumenge de maig. És considerada la segona festa major de Sabadell i és una de les manifestacions més antigues de la ciutat, amb més de 300 anys d'història. La imatge de la Mare de Déu de la Salut fou trobada al segle XVII a la font que vessa a la riera de Canyameres i que ben aviat va ser batejada “de la Salut” perquè a l'aigua que en brollava se li van atribuir poders curatius. La devoció mostrada pels vilatans i vilatanes va propiciar que el 1697 el Consell de la Vila prengués l'acord d'instituir una processó per venerar la Mare de Déu de la Salut cada segon diumenge de maig. La processó va evolucionar cap a una celebració anual que va passar a anomenar-se Aplec de la Salut. A finals del segle XVIII, l'aplec era conegut amb el nom de "fontada". Les famílies anaven a peu fins a l'ermita per ballar, jugar i compartir àpats festius. 
Festa de la Revolta dels Segadors a Santa Coloma de Farners (la Selva) - des de l’any 2006 Santa Coloma de Farners vol recordar un dels fets històrics més importants ocorreguts a la ciutat i comarca: l’alçament popular contra les forces de Felip IV i el comte-duc d’Olivares, que seria l’origen de la Guerra dels Segadors. Un cap de setmana ple d'activitats: mercat d'artesans, recreacions històriques, campament Segador i dels "tercios", xerrades, exposicions, actuacions musicals, bastoners, sopar de la revolta, etc. A mitjans de maig. Telèfon: 679002779
FIRA't - Mercat de proximitat de Rodonyà - mercat agroalimentari, artesà, mercat de segona mà i intercanvi, trobada d'intercanvi de xapes de cava. Programa d'actes durant tot el dia. Al maig. Telèfon: 977628528
Festes del Crist del Grau a El Grau, Aj. de València (l’Horta) - festes del barri del Grau de València, dedicades a una imatge del Crist Crucificat conegut popularment pel "Negret". Segons la llegenda, l'any 1411 la imatge, que sembla que procedia de Lleida i va arribar al mar baixant pel riu Ebre, va embarrancar al Grau. A la dàrsena interior del Port es recrea l'arribada per mar del Crist del Grau, es fa una processó amb la imatge i es procedeix a fer la benedicció del mar. Se li canten els goigs que fan: "Sembrant fe, pietat i pau/ a nostra platja arribares/ els nostres fills no desempares/Santíssim Crist del Grau". De l'1 al 3 de maig .
Encabronada de Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental) - festa creada pels Diables de Sant Cugat on es representa la llegenda del Boc de Can Vernet en un format espectacle durant tot el cap de setmana, lligat amb altres activitats relacionades amb el mon del Foc i els Balls de Diables, enfocat per a que el públic de totes les edats coneguin i gaudeixin del que ja forma part com a cultura popular de Sant Cugat del Vallès. Pels volts del 20-22 de maig.

Enviar articleEnviar enllaç



La Llegenda del Bóc de Can Vernet
Diversos autors, / Profeslo (Promotora de Festes Locals)
Aquest llibret pretén acostar la Llegenda del Boc de Can Vernet als més ...

comprar
Música de Lledó
Diversos autors, / Diputació de Castelló
CD enregistrat en motiu del 75è aniversari de la Coronació pontifícia de ...

llegir
D'on venen les "Festes de maig" i l'aniversari del drac
Ollé Garcia, Manel / Butlletí La Barretina Escarlata, núm. 1
Tot va començar l'any 1979 quan, tot just, l'Ateneu Popular la Flor de ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org