Àliga bicèfala

Documentada des del 1601, l’Àliga de Vic va ser utilitzada durant els segles XVII i XVIII per solemnitzar múltiples festivitats de la ciutat. Com a tòtem representatiu del poder municipal, es va recuperar l'any 2002 amb una fisonomia bicèfala imitant un dibuix trobat en una casulla del segle XIII. Avui dia, només pot dansar en presència de l'alcalde o del bisbe, i la seva participació és indispensable en les grans solemnitats civils vigatanes.

Història de l’Àliga de Vic

L’Àliga de Vic està documentada des de temps molt reculats. Tot i que encara no se n’han trobat cap prova documental, és molt probable que ja participés en les primeres edicions de la Processó de Corpus, una festivitat que a Vic es comença a celebrar el 1318. Entre els anys 1584 i 1703, l’àliga era l’emblema de la Confraria dels Ferrers de Vic, coneguda popularment com la Confraria dels Elois: la bandera que la confraria lluïa a les processons estava coronada per una petita àliga de fusta daurada situada sobre una enclusa. 

La primera referència escrita sobre una Àliga com a figura de bestiari és del 12 de juliol de 1601, quan es constata la seva participació en una processó organitzada per celebrar la canonització de sant Ramon de Penyafort, una de les figures més rellevants de l’Església catalana. Segons els escrits de l’època, la Confraria va fer construir aquesta Àliga a imitació de la dels Elois de Barcelona, que s’havia exhibit uns mesos abans, el 24 de maig de 1601, amb motiu de la mateixa celebració. 

A partir d’aquell moment i al llarg dels segles XVII i XVIII, l’Àliga es va convertir en un element habitual per solemnitzar les processons vigatanes, com la de Corpus (1604), la de la Immaculada Concepció (1619), la de la translació de les relíquies dels Sants Màrtirs (1664)… La figura també es feia servir per retre honors a determinades persones. Així, el 24 de gener de 1710, l’Àliga va ballar davant l’Arxiduc Carles III -aleshores sobirà de la Corona Catalanoaragonesa- com a mostra de respecte i lleialtat de la ciutat. El ball es va dur a terme davant l’edifici que va servir de residència al rei durant la seva visita a Vic. 

Amb el canvi de règim, a partir de 1714, l’Àliga va anar perdent rellevància de manera gradual. L’any 1737 va realitzar el seu darrer ball per desavinences entre el consell municipal i el capítol episcopal. Poc després, les disposicions eclesiàstiques de 1738 que prohibien els balls a l’interior dels temples i la prohibició reial de 1780 que impedia la participació de gegants i bestiari en les processons de Corpus, van fer que la figura desaparegués del tot. 

L'Àliga dels segles XVII i XVIII

Les referències documentals detallen com era aquesta àliga barroca del segle XVII: una figura gran, amb un cos cobert de plomes fetes d’oripell o or barbarí, és a dir, de làmines de llautó molt fines i daurades que imitaven l’or. La figura lluïa una corona amb tres garsotes (plomalls) i tenia la particularitat que, quan ballava davant el Santíssim, deixava anar tres perdius i el colom blanc que duia al bec.

Era portada per una sola persona, que se situava a l’interior de la carcassa i anava vestida amb calçons i mitges del mateix color que l’Àliga, de manera que només se li veien les cames. L’acompanyaven dues o tres persones anomenades “aguilons”, que ajudaven en la tasca de moure-la i fer-la ballar utilitzant unes forquetes o crosses per sostenir-la quan calia.

L’Àliga estava a càrrec de la Confraria dels Ferrers, entitat que en tenia la custòdia i la guardava a la seva seu del convent de la Mercè, en una habitació tancada amb clau. Malgrat això, era el Consell municipal qui decidia les sortides que havia de fer i assumia les despeses de les seves actuacions, com ara la retribució a la persona encarregada de fer-la ballar i al músic que l’acompanyava.

L'Àliga bicèfala actual

L’any 2002, un grup de persones vinculades a l’Ajuntament de Vic va iniciar un procés per recuperar els antics elements de la imatgeria festiva de la ciutat. El procés, iniciat per l’alcalde Jacint Codina i el regidor Xabier Cervera, va permetre recuperar tres figures històriques entre els anys 2002 i 2007: l’Àliga, de 1601, el Bou, de 1722, i la Mulassa, de 1601.

Com que en aquell moment no es coneixien detalls sobre la figura de l’antiga Àliga vigatana -més enllà de la certesa de la seva existència històrica- es va prendre com a referència i model l’àliga bicèfala que hi ha pintada en una casulla de sant Bernat Calvó (bisbe de Vic entre 1233 i 1243). Aquesta peça es conserva al Museu Episcopal de Vic i la tradició l’atribueix a un regal del rei Jaume I, que va visitar el Castell dels Montcada de Vic en tornar de la conquesta de Mallorca.

La nova figura es va construir al taller del Drac Petit de Terrassa i es va estrenar el 6 de juliol del 2002 en el marc dels actes del centenari de la mort de Jacint Verdaguer. Reproduint el disseny de la casulla del segle XIII, es va crear una figura bicèfala. Els dos caps emergeixen del mateix coll i miren cap a costats oposats, cadascun dels quals té un bec ganxut de color negre que sosté un anell o arracada daurada. 

L'Àliga de Vic és una de les poques àligues bicèfales de Catalunya, juntament amb les de Tàrrega i Tremp. Aquesta particularitat, a més de conferir-li una presència majestuosa i imponent, es pot interpretar de dues maneres. D’una banda, representa la dualitat de poder que va caracteritzar Vic durant segles, el municipal i l’eclesiàstic, amb el bisbe i el comte compartint la jurisdicció de la ciutat. De l’altra, evoca l’àliga bicèfala que apareix a l’escut i bandera imperial de la Casa d’Àustria (la dinastia dels Habsburg), que simbolitza tant el poder temporal (polític i militar) com l’espiritual (religiós).

La figura fa uns dos metres i mig d’alçada i està representada amb les ales obertes. Destaca per una policromia molt característica, plena de relleus geomètrics de tons vermellosos, i està rematada a la part inferior amb una tira de roba. Encara que inicialment es va estrenar sense coronar, l’any 2018 se li van afegir dues corones comtals en referència al passat de Vic com a capital del Comtat d’Osona. 

En l’actualitat, la figura és propietat de l’Ajuntament i és gestionada per un grup de voluntaris -els anomenats vetlladors- que s’ocupa de portar-la durant les cercaviles i de fer-la ballar en les diades festives. Els portadors van convenientment vestits amb camisa i mitges blanques, pantalons i armilla del mateix color vermellós de l’animal, i espardenyes negres. L’Àliga va sempre acompanyada per un flabiolaire que, per fer-la dansar, interpreta una música molt solemne composta pel músic vigatà Miquel Subirats.

Celebracions en què participa

Com a representant del poder municipal i, per extensió, de tota la ciutat, l’Àliga de Vic participa en diverses festes populars al llarg de l’any. Seguint una tradició centenària de caràcter protocol·lari, la figura només pot dansar en presència del bisbe de Vic o de l'alcalde de la ciutat.

Un dels seus espais històrics havia estat la processó de Corpus, una festivitat celebrada a Vic des de l’any 1318 en què l’Àliga exercia el paper de màxima figura del bestiari festiu. Just abans de l’ofici litúrgic de diumenge a la Catedral de Sant Pere, se situava a la plaça de la Catedral per executar el seu ball d'honor davant el Santíssim i tots els assistents. També era l’encarregada d’obrir el seguici festiu que precedeix la processó religiosa pels carrers del barri antic, decorats amb catifes de flors per a l’ocasió. En l'actualitat, no participa d’aquesta festa, com tampoc ho fa la resta de la imatgeria festiva de la ciutat.

L’Àliga també té un paper destacat el matí del 5 de juliol, dia central de la Festa Major, dedicada al patró de la ciutat, Sant Miquel dels Sants. Juntament amb els gegants i la resta de bestiari festiu, forma part de la comitiva que recull la imatge del sant a la casa on és tot l’any i la trasllada a la Catedral en un recorregut ricament perfumat amb espígol. Una vegada allà, la figura realitza dos balls: el primer a l’interior de la Catedral, al presbiteri, davant del bisbe i acompanyada pel flabiolaire, i, en acabar l’ofici de festa major, un segon ball a l’exterior, amb música de cobla, davant les autoritats municipals i el públic assistent.

L'Àliga torna a sortir el 10 de setembre amb motiu dels actes de la Diada Nacional de Catalunya. En aquesta jornada encapçala una comitiva formada per representants del consistori i del teixit social vigatà que surt de l’Ajuntament i es dirigeix fins a l’indret on hi ha la placa en memòria de Bac de Roda, heroi osonenc de la Guerra de Successió, on té lloc una multitudinària ofrena floral. Acabades les ofrenes, l’Àliga executa la seva dansa solemne al so del flabiol i tamborino, i finalment ofereix els dos poms de flors que duu penjats als becs.

Finalment, com a màxima expressió del poder municipal, l’Àliga protagonitza una sortida extraordinària un cop cada quatre anys amb motiu de la constitució del nou consistori després de les eleccions municipals. Aquell dia, la figura ofereix una ballada insòlita a la plaça de Sant Felip o plaça Nova, amb música de flabiol i tamborí, davant de tots els membres de la corporació recentment elegits. 

(Text elaborat amb informacions de Francesc de Rocafiguera, Roger Albert, Enric Andreu, Marc Camacho i Xabier Cervera, i del llibre “Els gegants de Vic. D’improperis a símbols de la ciutat”).