Festa major de Solsona. Foto: Resol

Festa major

Solsona (el Solsonès)

La Festa Major de Solsona està dedicada a la Mare de Déu del Claustre i s'estructura al voltant d'un esquema ritual que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Fira d'indians

Begur (el Baix Empordà)

4, 5 i 6 de setembre de 2026

Cada any per tancar l'estiu, Begur celebra un esdeveniment festiu que posa en valor l'important llegat cultural, econòmic i social dels indians begurencs que van tornar al poble durant el segle XIX després de fer les Amèriques.
Festa Major de Torredembarra

Festa major

Torredembarra (el Tarragonès)

Fins al 6 de setembre de 2026

Torredembarra celebra cada 4 de setembre la festa major coincidint amb l'aniversari de la mort, l'any 1160, de la seva patrona Santa Rosalia. La festa es celebra almenys des del 1640 data en què la tradició situa el guariment col·lectiu de la pesta, un fet miraculós atribuït a un quadre amb la imatge de la santa.
Festes de la Mare de Déu Ermitana de Peníscola

Festes de la Mare de Déu Ermitana

Peníscola (el Baix Maestrat)

Del 7 al 17 de setembre de 2026

Les festes s'estructuren al voltant de la sortida anual de la protectora, la Mare de Déu de l'Ermitana, una processó que inclou un arcaic conjunt de danses rituals d'entre les quals destaquen els "dansants" i llauradores i la representació parlada d'una batalla de Moros i Cristians que suposadament tingué lloc en aquest tram de costa.
Festa Major de Cadaqués

Festa major

Cadaqués (l'Alt Empordà)

Fins l'11 de setembre de 2026

Cada any a principi de setembre Cadaqués celebra la seva festa major d'estiu amb les singulars curses de dolls, un seguit de carreres protagonitzades per aquest atuell casolà de terrissa que tradicionalment havien fet servir les dones cadaquesenques per anar a buscar l'aigua a la font i als pous.
Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Barri de l'Espanyol, La Ràpita (el Montsià)

Del 4 al 12 de setembre de 2026

El barri de l'Espanyol de la Ràpita celebra la seva festa major amb una ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu i un Campionat de Morra, un ancestral joc d'agilitat mental i estratègia propi dels pescadors i mariners de les Terres de l'Ebre.

Festa Major de les Borges del Camp

Festa major

Les Borges del Camp (el Baix Camp)

Fins al 12 de setembre de 2026

Les Borges del Camp celebra la seva festa major cada any pels volts del 8 de setembre amb l'Arribada de la Mare de Déu, un ancestral ritus que consisteix en anar a cercar la imatge d'aquesta marededéu, patrona de la vila, a la seva ermita i portar-la al poble enmig d'un gran esclafit de coets carretilles.
Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. Foto: Víctor Sangermán

Festes de la Mare de Déu de la Salut

Algemesí (la Ribera Alta)

Fins al 13 de setembre de 2026

Parlar de Muixeranga és parlar d'Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, unes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d'una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos.

Festa major de Montblanc

Festa major

Montblanc (la Conca de Barberà)

Del 6 al 12 de setembre de 2026

Se celebra pels volts del 8 de setembre des de l'any 1930 en honor a la Mare de Déu de la Serra i inclou centenars d'actes de tipus lúdic, cultural i esportiu. El moment culminant de la festa és l'actuació dels elements i grups festius locals a la plaça Major els dies 8 i 9.
Diada de Meritxell a Andorra

Diada de Meritxell

Meritxell (Canillo)

8 de setembre de 2026

Andorra celebra cada 8 de setembre, i des de l'any 1873, la seva festa en honor a la patrona, la Mare de Déu de Meritxell. Al petit Principat pirinenc es paralitza tota l'atrafegada activitat habitual i el Santuari de Meritxell, que alberga una talla romànica d'una marededéu de tres ulls, es converteix aleshores en el centre de les celebracions religioses, lúdiques i institucionals.
Festa major de Maó. Foto: Ajuntament de Maó

Festa major

Maó (Menorca)

Del 6 al 9 de setembre de 2026

Les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó marquen la fi de l'intens cicle festiu de l'illa i el final de l'atrafegada temporada d'estiu. Com a totes les festes majors menorquines, els equilibris dels cavalls en els multitudinaris jaleos són els grans protagonistes de la celebració.
Festes del Tura d'Olot

Festes del Tura

Olot (la Garrotxa)

Del 4 al 8 de setembre del 2026

Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.

Són protagonistes

L'Homarrà d'Olot

L'Homarrà

Olot (la Garrotxa)

4 de setembre del 2026

A mig camí entre un cabró emprenyat i un bóc embestidor, l'Homarrà d'Olot és un esparriot singular que precedeix i obre el camí del Gegant del Porc i el Xai, tot fotent cops de bufeta a tort i a dret.
La Muixeranga d'Algemesí

La Muixeranga

Algemesí (la Ribera Alta)

7 i 8 de setembre de 2026

La Muixeranga d'Algemesí és un conjunt de quadres plàstics, balls, torres i figures que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut. Segons alguns cronistes, és aquí, als pobles de la Ribera del Xúquer, on es van viure i veure les primeres manifestacions castelleres.
El Gallarut d'Olot

El Gallarut

Olot (la Garrotxa)

4 de setembre del 2026

El Gallarut és el nom que rep el Basilisc del Barri de les Fonts d'Olot, el més antic de Catalunya. Es tracta d'un animal fabulós, mig gall i mig serp, d'esguard mortífer i guardià de tresors preuats, que reapareix ritualment cada any durant les festes del barri i per les Festes del Tura de la capital de la Garrotxa.
Cap de Lligamosques d'Olot

Cap de Lligamosques

Olot (la Garrotxa)

Del 4 al 8 de setembre del 2026

El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i destacats de tot Catalunya, ja que de la seva figura sembla que en deriven, per imitació, tots els altres.

És temps de…

Les maresdedéu trobades

Diverses poblacions

8 de setembre de 2026

El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu.

Tronada de les Borges del Camp

La tronada

Les Borges del Camp

7 de setembre de 2026

Aviada per les dues persones més grans del poble, la tronada borgenca és un esclat impactant de trons disposats al llarg d'un rec de pólvora que dóna la volta a la plaça de l'església. La tronada anuncia que comencen els dies més alegres de l'any: els de la festa major.

Mediateca

Llibres

Bastint la festa. Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Bastint la festa. Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Diversos autors

Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura

Aquest llibre, elaborat amb textos de Josep-Antoni Domingo i fotografies Francesc Jarque, és una...

Faràndula de la Garrotxa

Faràndula de la Garrotxa

Diversos autors

Ajuntament d'Olot. Edicions Municipals

Llibre dedicat als entremesos propis de les celebracions festives de la Garrotxa. Tracta amb...

Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya

Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya

Joan Amades i Gelats

Editorial Selecta

Aquest llibre no és un nomenclàtor exhaustiu de les imatges de la Mare de Déu trobades en el...

Articles

Els gegants d'Olot

Els gegants d'Olot

Josep Murlà i Giralt

Revista de Girona

Santuaris marians del Bages amb tradició remeiera

Santuaris marians del Bages amb tradició remeiera

Francesc Villegas i Martinez

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i la Universitat de Barcelona

Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica

Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica

Carme Rusiñol i Pautas

Festes.org

No hi haurà festa si el foc no és alt, si molt no es besa i l'amor es plany

Joan Salvat-Papasseit
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

En qualsevol moment d'una recerca surten dubtes sobre dates, dades i característiques d'una festa popular dels Països Catalans. En aquests casos la primera opció sempre és consultar Festes.org ja que és una base de dades fiable, un portal de referència. Té un gran valor la feinada que els mantenidors fan per tenir el portal actualitzat, és una tasca impagable i sovint poc valorada. Els que fem recerca i investigació sobre cultura popular us ho agraïm profundament.

Xavier Roviró i Alemany Xavier Roviró i Alemany

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

Festes.org és un molt bon repositori de documentació. Jo hi acudeixo sovint perquè hi trobo un bon arxiu documental i una selecció de referències de qualitat. Avui, quan la informació ens sobrepassa, se’ns fan necessaris instruments prescriptius que ens ajudin a navegar i ens contextualitzin dades i informació, eines que ens orientin i ens ofereixin una selecció qualitativa que ens permeti capbussar-nos amb rigor en aquest món apassionant de la cultura popular i comunitària. I Festes.org n’és una de referent.

Oriol Cendra Planas Oriol Cendra Planas

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Fa 25 anys va ser una eina innovadora, durant 25 anys ha estat una eina valuosa, i avui és una eina imprescindible per continuar estant al dia de les celebracions festives del país i, en el meu cas, de les danses que s’hi ballen periòdicament. I també de les publicacions, articles i altres recursos. Cal agrair la continuïtat, l’aposta privada per fer-ho possible i la informació que durant tots aquests anys ens ha facilitat de manera incansable.

Montserrat Garrich i Ribera Montserrat Garrich i Ribera

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Etiquetes

Més etiquetes