Hesta d'eth har a Arties

Hèsta deth Taro

Arties, Naut Aran (la Vall d'Aran)

Arties celebra la festa de Sant Joan al voltant del Taro, un tronc d'avet enorme al qual es cala foc i s'arrossega pels carrers i places del poble, en un trajecte esbojarrat i festiu que es desenvolupa entre la música i els crits dels joves que salten amb excitació per damunt de les seves flames.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Fogueres de Sant Joan a Alacant

Les Fogueres de Sant Joan

Alacant (l'Alacantí)

24 de juny de 2026

La ciutat d'Alacant celebra, pels volts del 24 de juny, una de les seves festes més importants, la de les Fogueres de Sant Joan. La celebració, que té les seves arrels en les piles d'andròmines que es cremaven durant la nit màgica, ha adoptat el model de les falles de València i s'ha convertit en un element més de la projecció turística de la ciutat.
Cercavila de foc a Reus

Cercavila de Foc

Reus (el Baix Camp)

23 de juny de 2026

Cada any durant la Nit de Sant Joan, els carrers del nucli antic de Reus viuen la Cercavila de Foc, un acte que destaca per ser un dels correfocs històrics de Catalunya i per ser protagonitzat per la Cabra, una emblemàtica figura de bestiari dissenyada especialment per a interactuar amb el públic.

Revetlla de Sant Joan a Artés

Revetlla de Sant Joan

Artés (el Bages)

22 i 23 de juny de 2026

Dues guites, un grup de dimonis i bruixes, un ball de bastons amb foc i l’encesa d’una gran bóta de vi carregada de pirotècnia són els grans protagonistes del Correfoc de la Nit de Sant Joan d’Artés, una celebració històrica, nascuda a principis dels anys vuitanta en aquest poble de la comarca del Bages.

Nit de Sant Joan a les platges de La Safor

Nit de Sant Joan

Xeraco (la Safor)

23 de juny de 2026

Cada 23 de juny a la nit, les platges de La Safor s'omplen de famílies i grups d'amics que, reunits al voltant d'una petita foguera, esperen que siguin les 12 per poder executar el ritus de la jornada: saltar set vegades les onades per demanar un desig.
Festa Major i Ball de les Rentadores de Riu de Cerdanya

Festa major i Ball de les Rentadores

Riu de Cerdanya (la Cerdanya)

Fins al 25 de juny de 2026

Riu de Cerdanya celebra la festa de Sant Joan amb foc, aigua i un ball únic en la nostra geografia: el Ball de les Rentadores. El ball, que simula l'alegre trobada entre dos sagals i un grup de noies que està rentant la roba, acaba amb una mena de «baptisme festiu i popular» al voltant del safareig públic del poble.
Baixada de la Font de Sant Patllari

Baixada de la Font de Sant Patllari

Camprodon (el Ripollès)

22 de juny de 2026

Cada any pels volts dels solstici d'estiu, i en el marc de la festa major, Camprodon viu una de les seves tradicions festives més estimades: la Baixada de la Font de Sant Patllari. Els joves s'enfanguen a la font i, al crit de «Volem aigua!», recorren els carrers del poble cantant i ballant, mentre reben les trombes d'aigua que els veïns els llancen des de balcons i finestres.
Baixada de falles al Pont de Suert

Baixada de falles

El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça)

23 de juny de 2026

Celebrada en el marc de la revetlla de Sant Joan, la baixada de falles del Pont de Suert es caracteritza i singularitza, respecte a altres baixades del foc solsticial del Pirineu, pels trucs i esquelles que els fallaires fan sonar durant tot el recorregut.
Es Be de Sant Joan

Es Be de Sant Joan

Ciutadella (Menorca)

20 i 21 de juny de 2026

Un dels elements més característics de les Festes de Sant Joan de Ciutadella és un gran anyell blanc, anomenat Es Be de Sant Joan, que és ritualment preparat, guarnit i passejat pels carrers de la ciutat el cap de setmana anterior a la festa.
Festa de Sant Joan a Maó

Festa de Sant Joan

Maó (Menorca)

23 de juny de 2026

Com en d'altres localitats de la zona del llevant menorquí Maó celebra la Festa de Sant Joan amb el foc del fester i amb la sàtira dels diables i dels bujots, unes figurotes fetes de palla o de pedaços de roba vella que s'exhibeixen públicament per satiritzar determinats aspectes de la vida local.
Festa Major i Falles a Alins. Foto: Oscar Rodbag

Festa major

Alins (el Pallars Sobirà)

Del 20 al 24 de juny de 2026

La baixada de falles d'Alins el dia de la revetlla de Sant Joan es va tornar a reprendre ara fa uns vint anys, després d'una època en què es va deixar de practicar. Encara que no siguin molt conegudes, les falles d'Alins apleguen, any rere any, un gran nombre de visitants la nit de Sant Joan.

Les Falles

Andorra la Vella

23 de juny de 2026

Andorra celebra la revetlla de Sant Joan fent giravoltar unes falles enceses amb el foc sagrat del Canigó. Any rere any, els pobles de totes les parròquies es veuen envaïts per unes boles de foc que giravolten sense aturador i que anuncien l'arribada de la festa nacional dels Països Catalans.

És temps de…

La Flama del Canigó

La Flama del Canigó

Diverses poblacions

22 i 23 de juny de 2026

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

Ramellet de Sant Joan

Ramellet de Sant Joan

Diverses poblacions

Del 20 al 23 de juny de 2026

Un dels costums propis de la diada de Sant Joan en moltes poblacions catalanes, especialment al Pirineu i altres zones muntanyoses, és l’elaboració d’un ram amb diverses herbes que, segons la tradició, té la virtut de protegir i portar bona sort.

Mediateca

Llibres

Les falles del Pirineu. L'Alta Ribargorça i el Pallars Sobirà

Les falles del Pirineu. L'Alta Ribargorça i el Pallars Sobirà

Sebastià Jordà Ruiz, Oriol Riart Arnalot

Pagès Editors S.L

Avui per avui, la vetlla de Sant Joan és quan se celebra la festa del foc per excel·lència....

Calendari de festes amb aigua

Calendari de festes amb aigua

Manel Carrera i Escudé

Botarga Produccions

Aquest llibre recull prop de dues-centes festes populars del calendari tradicional que estan,...

Solsticis

Solsticis

Diversos autors

Garsineu Edicions

Falles, festes i creences populars de Sant Joan i de Nadal a través de les fitxes de treball de...

Articles

Un foc purificador: la Flama del Canigó en la nit santjoanenca. El testimoni de Francesc Comte (segle XVI)
Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès

Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès

Roser Reixach i Brià

Associació Caramella

Sant Joan Gloriós: passar pel roure a la Badalona de mitjan segle XX
La Nit de Sant Joan

La Nit de Sant Joan

Heribert Masana i Soler

Festes.org

Revistes

Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima

Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima

Diversos autors

Museu Marítim de Barcelona

Revista editada pel Museu Marítim de Barcelona que pretén exposar i difondre la cultura i el...

Dossier: L'aigua

Dossier: L'aigua

Diversos autors

Editorial Gavarres

Útil, humil, preciosa i casta. D'aquesta manera definia la ‘germana aigua' Sant Francesc d'Assís...

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

Entre la festa i el joc existeixen, per la naturalesa de les coses, les més estretes relacions. El descartar la vida ordinària, el to, encara que no de necessitat, predominantment alegre de l'acció -també la festa pot ser molt seriosa-, la delimitació espacial i temporal, la coincidència de determinació rigorosa i d'autèntica llibertat, heus aquí els trets capitals comuns al joc i a la festa. En la dansa és on tots dos conceptes semblen presentar-se en més íntima fusió

Johan Huizinga
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Molt agraïda pels continguts de la web, des de les fotos amb una qualitat màxima fins als textos i índexs de les festes populars! En el meu cas, molt útils per a poder mostrar la cultura catalana a l’ alumnat de català com a llengua estrangera a la Universitat Estatal de Moscou (MGU) i a la Universitat Estatal de Sant Petersburg.

Anna Brasas i Coll Anna Brasas i Coll

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Fa anys que segueixo Festes.org. És fantàstic poder disposar d'un espai on es reculli i es difongui el nostre patrimoni festiu. Gràcies a vosaltres ens hem animat en família a descobrir en directe festes i celebracions que no coneixíem.

Sandra Paradell Andreu Sandra Paradell Andreu

Gràcies a Festes.org he descobert el ric món de la cultura catalana. Aquest lloc em va introduir en les diverses tradicions, les festes vibrants i la cultura distintiva del país on ara visc. He après sobre un munt de festes i tradicions úniques. Estic molt agraït a Festes.org per l'oportunitat d'aprofundir i estimar el patrimoni cultural de Catalunya.

Ruslan Kashapov Ruslan Kashapov

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Etiquetes

Més etiquetes