Hesta d'eth har a Arties

Hèsta deth Taro

Arties, Naut Aran (la Vall d'Aran)

Arties celebra la festa de Sant Joan al voltant del Taro, un tronc d'avet enorme al qual es cala foc i s'arrossega pels carrers i places del poble, en un trajecte esbojarrat i festiu que es desenvolupa entre la música i els crits dels joves que salten amb excitació per damunt de les seves flames.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Fogueres de Sant Joan a Alacant

Les Fogueres de Sant Joan

Alacant (l'Alacantí)

24 de juny de 2026

La ciutat d'Alacant celebra, pels volts del 24 de juny, una de les seves festes més importants, la de les Fogueres de Sant Joan. La celebració, que té les seves arrels en les piles d'andròmines que es cremaven durant la nit màgica, ha adoptat el model de les falles de València i s'ha convertit en un element més de la projecció turística de la ciutat.
Cercavila de foc a Reus

Cercavila de Foc

Reus (el Baix Camp)

23 de juny de 2026

Cada any durant la Nit de Sant Joan, els carrers del nucli antic de Reus viuen la Cercavila de Foc, un acte que destaca per ser un dels correfocs històrics de Catalunya i per ser protagonitzat per la Cabra, una emblemàtica figura de bestiari dissenyada especialment per a interactuar amb el públic.

Revetlla de Sant Joan a Artés

Revetlla de Sant Joan

Artés (el Bages)

22 i 23 de juny de 2026

Dues guites, un grup de dimonis i bruixes, un ball de bastons amb foc i l’encesa d’una gran bóta de vi carregada de pirotècnia són els grans protagonistes del Correfoc de la Nit de Sant Joan d’Artés, una celebració històrica, nascuda a principis dels anys vuitanta en aquest poble de la comarca del Bages.

Nit de Sant Joan a les platges de La Safor

Nit de Sant Joan

Xeraco (la Safor)

23 de juny de 2026

Cada 23 de juny a la nit, les platges de La Safor s'omplen de famílies i grups d'amics que, reunits al voltant d'una petita foguera, esperen que siguin les 12 per poder executar el ritus de la jornada: saltar set vegades les onades per demanar un desig.
Festa Major i Ball de les Rentadores de Riu de Cerdanya

Festa major i Ball de les Rentadores

Riu de Cerdanya (la Cerdanya)

Fins al 25 de juny de 2026

Riu de Cerdanya celebra la festa de Sant Joan amb foc, aigua i un ball únic en la nostra geografia: el Ball de les Rentadores. El ball, que simula l'alegre trobada entre dos sagals i un grup de noies que està rentant la roba, acaba amb una mena de «baptisme festiu i popular» al voltant del safareig públic del poble.
Baixada de la Font de Sant Patllari

Baixada de la Font de Sant Patllari

Camprodon (el Ripollès)

22 de juny de 2026

Cada any pels volts dels solstici d'estiu, i en el marc de la festa major, Camprodon viu una de les seves tradicions festives més estimades: la Baixada de la Font de Sant Patllari. Els joves s'enfanguen a la font i, al crit de «Volem aigua!», recorren els carrers del poble cantant i ballant, mentre reben les trombes d'aigua que els veïns els llancen des de balcons i finestres.
Baixada de falles al Pont de Suert

Baixada de falles

El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça)

23 de juny de 2026

Celebrada en el marc de la revetlla de Sant Joan, la baixada de falles del Pont de Suert es caracteritza i singularitza, respecte a altres baixades del foc solsticial del Pirineu, pels trucs i esquelles que els fallaires fan sonar durant tot el recorregut.
Es Be de Sant Joan

Es Be de Sant Joan

Ciutadella (Menorca)

20 i 21 de juny de 2026

Un dels elements més característics de les Festes de Sant Joan de Ciutadella és un gran anyell blanc, anomenat Es Be de Sant Joan, que és ritualment preparat, guarnit i passejat pels carrers de la ciutat el cap de setmana anterior a la festa.
Festa de Sant Joan a Maó

Festa de Sant Joan

Maó (Menorca)

23 de juny de 2026

Com en d'altres localitats de la zona del llevant menorquí Maó celebra la Festa de Sant Joan amb el foc del fester i amb la sàtira dels diables i dels bujots, unes figurotes fetes de palla o de pedaços de roba vella que s'exhibeixen públicament per satiritzar determinats aspectes de la vida local.
Festa Major i Falles a Alins. Foto: Oscar Rodbag

Festa major

Alins (el Pallars Sobirà)

Del 20 al 24 de juny de 2026

La baixada de falles d'Alins el dia de la revetlla de Sant Joan es va tornar a reprendre ara fa uns vint anys, després d'una època en què es va deixar de practicar. Encara que no siguin molt conegudes, les falles d'Alins apleguen, any rere any, un gran nombre de visitants la nit de Sant Joan.

Les Falles

Andorra la Vella

23 de juny de 2026

Andorra celebra la revetlla de Sant Joan fent giravoltar unes falles enceses amb el foc sagrat del Canigó. Any rere any, els pobles de totes les parròquies es veuen envaïts per unes boles de foc que giravolten sense aturador i que anuncien l'arribada de la festa nacional dels Països Catalans.
Aplec del Canigó

Aplec del Canigó

Refugi dels Cortalets, Taurinyà (el Conflent)

20 i 21 de juny de 2026

Cada any milers de pobles d'arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó en el marc d'un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.

És temps de…

La Flama del Canigó

La Flama del Canigó

Diverses poblacions

22 i 23 de juny de 2026

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

Ramellet de Sant Joan

Ramellet de Sant Joan

Diverses poblacions

Del 20 al 23 de juny de 2026

Un dels costums propis de la diada de Sant Joan en moltes poblacions catalanes, especialment al Pirineu i altres zones muntanyoses, és l’elaboració d’un ram amb diverses herbes que, segons la tradició, té la virtut de protegir i portar bona sort.

Mediateca

Llibres

Les falles del Pirineu. L'Alta Ribargorça i el Pallars Sobirà

Les falles del Pirineu. L'Alta Ribargorça i el Pallars Sobirà

Sebastià Jordà Ruiz, Oriol Riart Arnalot

Pagès Editors S.L

Avui per avui, la vetlla de Sant Joan és quan se celebra la festa del foc per excel·lència....

Calendari de festes amb aigua

Calendari de festes amb aigua

Manel Carrera i Escudé

Botarga Produccions

Aquest llibre recull prop de dues-centes festes populars del calendari tradicional que estan,...

Solsticis

Solsticis

Diversos autors

Garsineu Edicions

Falles, festes i creences populars de Sant Joan i de Nadal a través de les fitxes de treball de...

Articles

Un foc purificador: la Flama del Canigó en la nit santjoanenca. El testimoni de Francesc Comte (segle XVI)
Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès

Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès

Roser Reixach i Brià

Associació Caramella

Sant Joan Gloriós: passar pel roure a la Badalona de mitjan segle XX
La Nit de Sant Joan

La Nit de Sant Joan

Heribert Masana i Soler

Festes.org

Revistes

Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima

Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima

Diversos autors

Museu Marítim de Barcelona

Revista editada pel Museu Marítim de Barcelona que pretén exposar i difondre la cultura i el...

Dossier: L'aigua

Dossier: L'aigua

Diversos autors

Editorial Gavarres

Útil, humil, preciosa i casta. D'aquesta manera definia la ‘germana aigua' Sant Francesc d'Assís...

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

Una societat no està constituïda només per la massa d’individus que la componen, pel territori que ocupen, per les coses que utilitzen, pels moviments i actes que realitzen, sinó, abans que res, per la idea que es fa de si mateixa

Émile Durkheim
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

En qualsevol moment d'una recerca surten dubtes sobre dates, dades i característiques d'una festa popular dels Països Catalans. En aquests casos la primera opció sempre és consultar Festes.org ja que és una base de dades fiable, un portal de referència. Té un gran valor la feinada que els mantenidors fan per tenir el portal actualitzat, és una tasca impagable i sovint poc valorada. Els que fem recerca i investigació sobre cultura popular us ho agraïm profundament.

Xavier Roviró i Alemany Xavier Roviró i Alemany

Tots tenim, i hem tingut, els nostres llibres “de capçalera”. Diferents títols, potser, en diferents etapes de la vida. Certament. El que tots els qui som festers (i els qui no ho són, també) tenim/hem de tenir com a lloc web “de capçalera”, des del seu inici, ininterrompudament i fidel, fins avui mateix és Festes.org. Indubtablement.

Jordi Cubillos Jordi Cubillos

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Una web tan completa sobre les festes i costums dels Països Catalans és una eina pedagògica de primer ordre. A més, amb la satisfacció de veure com les festes o motius populars, ja siguin petites, mitjanes o grans, es tracten d'una mateixa manera.

Marc Navarro Marc Navarro

Etiquetes

Més etiquetes